El dissabte 1 de juny sortíem de Barcelona 18 persones, 5 de les quals ja havien pujat a l’autocar a Vilanova del Vallès, seu dels Autocars Gibert. Al Vendrell, primer destí del viatge, es van afegir al grup 15 persones més provinents de diversos indrets. En total, doncs, vam ser 33.
La primera visita programada era el Museu Pau Casals, al passeig marítim de Sant Salvador. El retard amb què va arribar la guia, a causa d’un imprevist, ens va obligar a fer el recorregut del Museu més ràpidament del que era desitjable. Amb tot, poguérem admirar una gran quantitat de documentació, d’objectes –com ara la carbasseta que, transformada en un minúscul violoncel, el pare de Pau Casals li va regalar quan encara era menut–, de fotografies històriques i també d’enregistraments del gran i mundialment reconegut violoncel·lista. El Museu, molt ben instal·lat servint-se de la tecnologia més avançada, era la casa d’estiueig de la família Casals i es troba davant mateix del mar.
A continuació ens traslladàrem al centre de la vila vendrellenca, concretament al Museu Deu. El nom li ve del qui fou molts anys notari del poble, el senyor Antoni Deu Font, antic notari de la vila, el qual era un col·leccionista d’art que havia arribat a disposar de prop de tres mil peces variadíssimes: pintura (Casas, Mir, Baixeras, Martí Alsina…), aquarel·les i dibuixos, escultura (Rebull, Llimona, Hugué…), talles religioses, ceràmica… Especialment interessant és la “sala de les catifes” en què tot caminant sobre un terra de vidre es contemplen una gran quantitat de catifes orientals esteses sota el vidre. L’edifici, de tres plantes, és una casa senyorial de finals del segle XIX.
Tot seguit anàrem novament a l’anomenada Vil·la Casals per dinar al restaurant del mateix nom just al costat del Museu, amb vistes al mar. Hi fórem molt ben acollits –alguns del grup, a més, dinaren al jardí adjacent– i tothom lloà la qualitat de la cuina i del servei.
A la tarda vam anar a Vilafranca del Penedès. En arribar a la basílica de Santa Maria ja ens hi esperava el senyor rector. Ell mateix ens va fer l’explicació de l’actual façana principal, d’estil neogòtic, i també de l’interior amb el crucifix d’ivori, del segle XVIII, que hi ha a l’altar major. També ens acompanyà a la Cripta, amb les claus de volta del segle XVI. Però la peça de més importància que hi vam poder contemplar és el meravellós grup escultòric de marbre blanc que representa l’enterrament de Jesús, obra de Josep Llimona i costejada pel bisbe Torars Bages. Es tracta d’una obra figurativa, pròpia del modernisme, en la qual es mesclen diversos moments i personatges: Crist mort, jacent sobre un llit i tapat per Sant Josep d’Arimatea amb un llençol, amb Nicodem al darrere. Als peus hi ha Maria Magdalena, a la capçalera la Verge Maria amb Sant Joan i en primer terme Maria Salomé. Un conjunt realment bellíssim.
El rector mateix, finalment, ens acompanyà fins a l’esglés ia de Sant Francesc. Es tracta d’una església gòtica de l’antic convent de Sant Francesc. A part de diversos sarcòfags del gòtic més tardà destaca el retaule dedicat a Sant Jordi i a la Presentació de la Mare de Déu atribuït a Pere Serra, notable pintor català de la segona meitat del segle XIV, per bé que hi ha qui l’atribueix a Lluís Borrassà, contemporani de Serra. Després d’admirar aquestes obres celebràrem les Vespres i l’Eucaristia corresponents a la solemnitat de Corpus, en la qual participaren també alguns vilafranquins coneguts.
I així vam acabar aquesta nostra interessant i aprofitada jornada en plena comarca del Penedès.
