Què és la Litúrgia de les Hores
Tal i com ens recorda l’Ordenament General de la Litúrgia de les Hores, l’oració pública i comunitària del poble de Déu figura amb raó entre les funcions principals de l’Església. Així ho feien en l’Església primitiva els qui es batejaven, que assistien a les trobades de la comunitat cristiana quan es reunia per pregar.
Sabem, pels testimonis de l’Església primitiva, que els fidels pregaven en certes hores. En alguns llocs va arrelar ben aviat el costum de dedicar alguns temps a la pregària comunitària, com per exemple a darrera hora del dia, quan en fer-se fosc s’encenen els llums, o a primera hora, quan la nit s’esvaeix amb la sortida del sol.
Corrent els temps foren santificades amb la pregària comunitària les altres Hores que els sants Pares veieren anunciades en els Fets dels Apòstols. Allà trobem reunits els Apòstols a l’hora de tèrcia. Pere, cap dels Apòstols, “puja al terrat a pregar cap a l’hora de sexta”; “Pere i Joan pujaven al temple a pregar cap a l’hora de nona”; “a mitjanit, Pau i Siles pregaven i cantaven himnes a Déu”.
Aquestes oracions, celebrades comunitàriament, a poc a poc es convertiren en un ordre de pregàries organitzades segons les Hores. Aquesta Litúrgia de les Hores o bé Ofici Diví, enriquit també amb lectures escollides, és per damunt de tot oració de lloança i de petició i, certament, l’oració de l’Església amb Crist i dirigida a ell mateix.
Crist ens va ensenyar que “hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança” i l’Església, obeint fidelment aquesta exhortació, no deixa mai de pregar i ens exhorta amb aquestes paraules: “Oferim a Déu per Jesucrist una acció de gràcies perpètua”. Compleix aquest precepte no solament amb la celebració de l’Eucaristia, sinó també d’altres maneres, sobretot amb la Litúrgia de les Hores, que, com altres accions litúrgiques, té la propietat, per una antiga tradició, de consagrar el curs del temps, tant de nit com de dia.
La Litúrgia de les Hores ens disposa magníficament a la celebració de l’Eucaristia, perquè desperta i alimenta degudament les actituds necessàries per a la seva celebració fructuosa, com són la fe, l’esperança, la caritat, la pietat i el desig d’abnegació.
Les Hores principals són la del matí, anomenada “Laudes”, i la de la tarda, anomenada “Vespres”. També hi ha una Hora prevista per al centre del dia, que si es vol es pot desdoblar en tres, les tres petites Hores tradicionals de Tèrcia (mig matí), Sexta (migdia) o Nona (mitja tarda). L’Ofici de Lectura, que tradicionalment en els monestirs se celebra a manera de vetlla molt de matí, quan acaba la nit, es pot celebrar en qualsevol moment de la jornada. L’ordre dels oficis és el següent: Ofici de Lectura (o Matines), Laudes, Hora Menor (Tèrcia, Sexta o Nona), Vespres i Completes (quan ha acabat la jornada).
És important que cada Hora canònica se celebri d’acord amb l’hora civil, de tal manera que hi hagi una concordança entre el moment del dia i la pregària que estem celebrant.
L’estructura habitual d’una Hora litúrgica és aquesta: s’inicia amb un verset introductori, seguit de l’himne propi de l’Hora. A continuació s’inicia la salmòdia, part central de tot l’Ofici Diví; si no es diu el contrari cada salm és introduït per una antífona, que es repeteix al final del salm. Tot seguit es llegeix un fragment de la Paraula de Déu, llarg en l’Ofici de Lectura i breu en les altres Hores. Un Responsori breu precedeix, en algunes Hores, un Càntic del Nou Testament, sempre el mateix: el Càntic de Zacaries (Laudes), el Càntic de Maria (Vespres) i el Càntic de Simeó (Completes). Amb l’oració col·lecta i una breu conclusió es posa fi a la pregària de l’Hora corresponent. A Laudes i a Vespres, però, aquesta oració col·lecta ve precedida d’unes pregàries i del Parenostre.
D’aquesta manera, l’Església santifica els principals moments del dia amb la pregària comunitària –o personal– de la Litúrgia de les Hores, de tal manera que es té present Déu durant tot el dia, sigui lloant-lo, sigui fent petició.
Matines
A trenc d’alba, a les sis del matí, els monjos presidits per l’Abat, fan la primera pregària en comunitat, al Cor Superior, abans de començar les seves tasques quotidianes. Són les MATINES.
La pregària comença amb la invocació: Obriu-me els llavis Senyor, i proclamaré la vostra lloança.
Laudes
A dos quarts de vuit del matí, quan el sol comença a il·luminar, els monjos fan una pregària comunitària al presbiteri de la Basílica: són les LAUDES.
És la pregària del matí, que fan conjuntament la comunitat i els fidels que hi són presents, i que els Oblats ens proposem de resar-la cada dia, a l’hora del matí que ens sigui possible.
Vespres
A tres quarts de set de la tarda, quan la majoria de visitants de Montserrat (pelegrins, romeries, turistes i d’altres persones) ja són de retorn als seus llocs d’origen, els monjos i d’altres fidels es reuneixen per fer la pregària de VESPRES.
Completes
L’última pregària en comunitat són les COMPLETES.
Acabada aquesta pregària s’observa silenci fins l’endemà al matí desprès de LAUDES.
Els monjos es retiren a descansar o a preparar els treballs per l’endemà.
És una pregària molt curta, que els Oblats també ens proposem fer cada dia, abans del descans nocturn.