Vés al contingut

Deu anys de Laudato Si’: un crit profètic per cuidar la casa comuna

Un aniversari amb significat

Ens plau compartir que, amb motiu del desè aniversari de la publicació de l’encíclica Laudato Si’ del papa Francesc, el Full Diocesà del Bisbat de Vic de l’1 de juny ha publicat un article dedicat a aquesta efemèride.

👉 El text també es pot llegir a l’apartat de Notícies del web del Bisbat, en aquest enllaç:
📎 Deu anys de Laudato Si’: un crit profètic per cuidar la casa comuna

L’article ha estat escrit per la Montserrat Alavedra Farell, oblata de la nostra comunitat, que col·labora activament amb el Bisbat de Vic en l’àmbit de l’ecologia integral i l’aplicació de Laudato Si’.

Ens alegra veure com el compromís dels oblats i oblates es fa present en aquests espais de reflexió i comunicació diocesana.

A continuació, podeu llegir el text complet de l’article.

Aquest mes de maig fa deu anys que el papa Francesc va publicar la carta encíclica Laudato Si’, inspirada en sant Francesc d’Assís, a on fa una crida valenta a tenir cura de la nostra casa comuna. L’encíclica s’ha convertit en un punt d’inflexió dins de la doctrina social de l’Església amb un gran impacte, no només en l’entorn creient, sinó també en l’entorn polític, social i cultural d’arreu de la terra.

“Lloat sigueu, Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sosté, i governa i produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes” (Càntic de les criatures. Sant Francesc d’Assís). Així comença el Papa la seva carta encíclica, amb un cant escrit fa vuit segles, i a la vegada tan actual, i ho fa amb l’objectiu de fer una crida a tota la humanitat, creient i no creient, a reflexionar i actuar el més ràpidament possible sobre el dany que estem fent per l’ús i l’abús dels béns que Déu ens ha posat a l’abast, sobre la casa de tots. A més, el Papa afegeix quelcom de molta més importància, les relacions entre l’ésser humà i la natura, el que anomena, l’ecologia integral, que incorpora la dimensió humana i social del nostre món.

A Laudato Si’, el Papa ens recorda que no podem separar la crisi ecològica de la crisi social: els qui més pateixen la degradació del planeta són, sovint, les persones més pobres. Fa especial èmfasi en el fet que tot està connectat: el medi ambient, l’economia, la política, la cultura i la vida quotidiana, formant part tot d’un mateix teixit. Critica el domini d’un model tecnològic i econòmic que posa el benefici per damunt de tot, i ens convida a repensar què entenem per progrés. El valor propi de tota criatura, va més enllà de la seva utilitat. Hem de millorar la qualitat de vida de tothom.

L’encíclica ens demana una conversió cap a un estil de vida més senzill, més solidari i més arrelat en la saviesa de la tradició cristiana, treballant en el diàleg en l’àmbit internacional, i també treballant en un diàleg que ens porti a actuacions en l’àmbit local. Per això, se’ns demana un seriós compromís.

Per contribuir-hi activament, la diòcesi de Vic ha constituït la Comissió Diocesana per l’Ecologia Humana, que impulsa un programa d’actuacions que permetin contribuir a la millora de la casa comuna en el nostre entorn més immediat, la casa de tots, amb una mirada integral, a on la justícia social, la vida quotidiana i les relacions humanes estiguin sempre representades. Hem d’aconseguir repensar la nostra vida amb més responsabilitat i esperança.

Avui, una dècada després de la publicació de la Laudato Si’, celebrem la vigència de l’encíclica, en revisem els fruits i renovem el compromís amb una ecologia integral que posi la persona i el planeta al centre de les nostres decisions. El Papa ens parla d’esperança, de reorientar les nostres actuacions i resoldre, amb l’ajut dels avenços cientificotècnics, els problemes del món. Hem d’aconseguir el diàleg entre ciència i religió des d’un punt de vista complementari, i en benefici del bé comú. Invitem a rellegir, doncs, la carta encíclica i a preguntar-nos: Què puc fer jo com a creient? Ben segur trobarem ràpidament com col·laborar-hi.

Comissió diocesana per a l’ecologia humana

Maig 2025