Del Pròleg de Sant Benet a la seva Regla.
21 Cenyits, doncs, els nostres lloms amb la fe i amb l’observança de les bones obres, fem els seus camins seguint el guiatge de l’Evangeli, per tal que meresquem de veure Aquell qui ens ha cridat al seu regne.
22 Si volem habitar en el temple d’aquest regne, mirem que no s’hi arriba si no és corrent-hi amb les bones obres. 23 Però, preguntem al Senyor amb el profeta: “Senyor, ¿qui podrà habitar al vostre temple, o qui reposarà a la vostra muntanya santa?” 24 Després d’aquesta pregunta, germans, escoltem el Senyor que ens contesta i ens mostra el camí d’aquest temple, 25dient: “Aquell que camina sense culpa i practica la justícia, 26 que diu la veritat al fons del cor i no enganya amb la llengua, 27 que no fa mal al proïsme ni admet cap ultratge contra ell”. 28Aquell que, rebutjant del cor el maligne, el diable, que li suggeria alguna cosa, juntament amb la seva suggestió, el reduí a no res i prengué els seus pensaments, tot just nascuts, i els esclafà contra el Crist. 29 Els qui amb el temor del Senyor no s’envaneixen de la seva bona observança, ans, considerant que no poden fer ells sols el bé que hi ha en ells mateixos, sinó que el fa el Senyor, glorifiquen el Senyor 30 que actua en ells, tot dient amb el profeta: “No ens doneu la glòria a nosaltres, Senyor; no a nosaltres, sinó al vostre nom”. 31 Igual com l’apòstol Pau tampoc no s’atribuí res de la seva predicació, quan deia: “Per la gràcia de Déu sóc el que sóc”. 32 I torna a dir ell mateix: “El qui es gloria, que es gloriï en el Senyor”.