Del capítol setè de la Regla de Sant Benet: La humilitat.
10 Així, doncs, el primer graó de la humilitat és que mantingui sempre davant els ulls el temor de Déu i eviti completament d’oblidar-lo; 11 que recordi sempre tot el que Déu té manat, i consideri sempre en el seu esperit com l’infern abrusa pels seus pecats els qui menyspreen Déu, i la vida eterna que hi ha preparada per als qui el temen. 12 I, guardant-se tothora de pecats i de vicis, això és, dels pensaments, de la llengua, de les mans, dels peus, i de la voluntat pròpia, com també els desigs de la carn, 13 l’home ha de comptar que Déu l’observa tothora des del cel i que en tot lloc les seves accions són presents a la mirada de la divinitat i reportades en tot moment pels àngels.
14 Això és el que el profeta ens ensenya quan mostra que Déu sempre és present als nostres pensaments, en dir: “Déu escruta els cors i els ronyons”. 15 I encara: “El Senyor sap els pensaments dels homes”. 16 I també diu: “Heu conegut de lluny els meus pensaments”. 17 “El pensament de l’home us serà manifest”. 18 I per vigilar els seus pensaments perversos, que el germà fidel es digui sempre en el seu cor: “Llavors seré pur a la seva presència, si em guardo de la meva iniquitat”.