De la Regla de Sant Benet, capítol vint-i-set: La sol·licitud que ha de tenir l’abat envers els excomunicats.
1 Que s’ocupi l’abat amb tota sol·licitud dels germans culpables, perquè “no és als bons que cal el metge, sinó als malalts”. 2 I per això s’ha de portar en tot com un bon metge: com qui aplica lenitius, enviï germans ancians i de seny, 3 que com d’amagat ajudin el germà vacil·lant i el moguin a satisfer amb humilitat, i que l’ajudin “perquè no s’enfonsi per un excés de tristesa”, 4 sinó que, com diu també l’Apòstol, “li tinguin més caritat” i preguin tots per ell.
5 En efecte, l’abat ha de tenir una sol·licitud extrema i ha de vetllar amb tot l’enginy i amb tota la traça per no perdre cap de les ovelles que té encomanades. 6 Sàpiga que ha acceptat la cura d’ànimes malaltisses, no pas una tirania sobre ànimes sanes; 7 i temi el retret del profeta, pel qual diu Déu: “El que vèieu gras ho preníeu, i el que era flac ho rebutjàveu”. 8Que imiti també l’exemple de tendresa del bon pastor, el qual, deixant les noranta-nou ovelles a la muntanya, se n’anà a cercar-ne una de sola que s’havia esgarriat; 9 i es compadí tant de la seva feblesa, que es dignà a posar-se-la damunt les seves espatlles sagrades i així retornar-la al ramat.