De la Regla de Sant Benet, capítol trenta-tres: Si els monjos han de tenir res de propi.
1 Sobretot cal que aquest vici sigui extirpat de soca-rel del monestir: 2 que ningú no gosi donar o rebre res sense permís de l’abat, 3 ni tenir cap cosa com a pròpia, absolutament res, ni un còdex, ni tauletes, ni estil, res absolutament, 4 com uns homes a qui no és lícit de fer el que volen, ni del seu propi cos ni de la seva voluntat, 5 sinó que, totes les coses necessàries, les han d’esperar del pare del monestir; i que no els sigui lícit de tenir res que l’abat no els ho hagi donat o permès. 6 “Que tot sigui comú a tots”, tal com està escrit, i que “ningú no digui ni tingui res com a seu”.
7 I si era sorprès algú que es complau en aquest vici tan detestable 8 i, amonestat per primera i segona vegada, no s’esmenava, que se’l sotmeti a correcció.