De la Regla de Sant Benet, capítol setanta: Que ningú no s’atreveixi a pegar arbitràriament a un altre.
1 Que s’eviti al monestir qualsevol ocasió d’excedir-se, 2 i així establim que a ningú no li sigui permès d’excomunicar o d’assotar cap dels seus germans, llevat d’aquell a qui l’abat li n’hagi donat l’autorització. 3 “Els que hi manquin han de ser renyats davant de tothom a fi que els altres temin”. 4 Els infants, fins a l’edat de quinze anys, que estiguin sota la guarda i la correcció amatent de tots; 5 però també això s’ha de fer amb molta mesura i ponderació.
6 El qui d’alguna manera s’atreveixi amb els de més edat sense autorització de l’abat o es desfogui sense discreció contra els infants, que sigui sotmès al càstig de regla, 7 perquè està escrit: “El que no vulguis per a tu, no ho facis a ningú”.