El dissabte 14 de juny, una trentena d’oblats i simpatitzants van fer l’excursió de primavera, aquest any a Andorra i la Seu d’Urgell.
Com de costum es va sortir del carrer Aragó-Pau Claris, on tothom va ser puntual, de manera que a 2/4 de 8 empreníem la marxa. El conductor era en Marino, que ja ens havia acompanyat en algun viatge d’estiu. Mitjançant una connexió del mòbil del pare Jordi i la megafonia de l’autocar ens vam poder unir a les Laudes de Montserrat.
A Sallent es van afegir al grup tres viatgeres que venien de Vic, i vam continuar fins a l’àrea de servei del túnel del Cadí, per fer-hi una parada d’una mitja hora. I d’allà, directes al santuari de Meritxell, on es van incorporar a la colla quatre viatgers més, que venien de Tarragona i Terres de l’Ebre. Abans d’arribar a Meritxell, el pare Jordi havia llegit alguna informació sobre el lloc. El que veiem avui, obra de l’arquitecte Ricard Bofill, es va inaugurar el 1976, quatre anys després de l’incendi que havia destruït l’edifici anterior. A Meritxell ens hi esperava el rector del santuari, Mn. Ramon Rossell, que ens va fer una breu explicació abans de l’eucaristia celebrada pel pare Jordi.
A pocs metres del santuari nou hi ha l’església vella, que fa la funció de petit museu i que vam visitar acompanyats d’un guia, el mateix que després ens va explicar l’església de Sant Joan de Caselles, a la sortida del poble de Canillo. Aquesta església romànica conté una de les peces més singulars de l’art medieval, un Crist en majestat fet d’estuc i emmarcat per unes pintures al fresc. A l’altar hi ha un retaule del s. XVI dedicat a Sant Joan Evangelista, titular de l’església.
Vam deixar Andorra i ens vam dirigir a la Seu d’Urgell, concretament a la residència de la Sagrada Família, on vam dinar. I havent dinat, visita al Museu de la Catedral. Ens hi esperaven el director, Mn. Josep M. Mauri, i la conservadora, Teresa Font. Com que anàvem una mica justos de temps ens van fer una visita pels llocs més destacats del museu, on vam poder veure, entre altres peces, una casulla de seda del bisbe Sant Ermengol, una butlla del papa Silvestre II escrita sobre papir i una sèrie de setze grans olis sobre tela, del segle XVI, que representen profetes i patriarques.
Després, el claustre, amb tres ales romàniques i una del segle XVII, la capella de Sant Miquel i la catedral, un edifici totalment romànic i d’una considerable alçada. En la decoració de les columnes destaquen unes boles, algunes de les quals representen esquemàticament pans, caps, fruites o altres elements més o menys esfèrics, tot i que la majoria són simples esferes llises.
Acabada la visita al conjunt catedralici era l’hora de tornar a casa. Ens vam acomiadar dels quatre que havíem trobat a Meritxell i vam emprendre el retorn. Com al matí havíem fet a l’hora de Laudes, ens vam unir a les Vespres de Montserrat. I poc després, parada a Sallent, per dir adéu a les que anaven cap a Vic, i a quarts de 9 del vespre arribàvem al carrer Aragó, punt final de l’excursió.
Va ser una sortida molt aprofitada, en què vam conèixer llocs interessants, i en què hi va haver molta harmonia i companyonia. Algunes de les persones que participaven per primera vegada en una excursió dels oblats van manifestar haver-s’hi trobat bé i amb ganes de repetir. Esperem, doncs, retrobar-nos en altres ocasions.
